Es autes Val d’Aran (II). Er asturleonés (II)

En darrèr article d’Es Autes Val d’Aran podérem analizar era situacion dera lengua asturleonesa en Astúries a on era Acadèmia de la Llingua Asturiana ei era autoritat entar asturleonés denominat “asturianu”, e, paradoxaument, tanben ei era autoritat entar “eonaviegu” o galhèc emplegat en Asturies.

Era posicion sociolingüistica der asturleonés enes auti territòris ei fòrça mès desprotegida e estonanta. Podem distingir tres situacions significatives:

1.- En Leon era promocion der asturleonés, denominat leonés, ei desordenada e bric institucionau. Non trobam ua referéncia unica e clara coma se passe en Astúries. I a quauques organizacions sociaus que promocionen ua vision particulara deth leonés, talament coma passe ena majoria d’Occitània, per çò qu’ei der occitan. Servís d’exemple ce que se passe ena Val de Laciana, ath nòrd de El Bierzo, que hè frontèra damb Asturies. Era Val de Laciana a, apruprètz, 10 000 abitants, ei “resèrva dera biosfèra”, a ua estacion d’esquí, Leitariegos, ena sua istòria recebec privilègis de reis e governants, a un detzenat de nuclèus de poblacion e ua lengua pròpia que ne diden patsuezu (o pachuezo o nuesa llingua [era nòsta lengua]) qu’ei naturauments ua varianta der asturleonés. Fixatz-vos eth parallellisme damb era Val d’Aran. Era Val de Laciana ei, d’un punt d’enguarda sociologic e geopolitic, ua auta Val d’Aran. Mès, es circonstàncies diuèrses e era psicologia sociau diferenta an produsit qu’era realitat sigue ben contrària. En Laciana non i a un govèrn pròpi fonamentat ena istòria e ena lengua coma ena Val d’Aran. En realitat en Laciana, a nivèu d’administracion locau, non i a sonque er Ajuntament de Villablino e es auti nuclis son entitats locaus dependentes d’aguest ajuntament. Non i a un Conselh Generau de Laciana ne arren que se li semble. Eth patsuezu non gaudís de cap d’institucion de referéncia, non s’ensenhe ena escòla, non s’emplegue enes administracions,… sonque ua petita associacion, Amigos de Sierra Pambley, organize un cors annau, de dus dies, ena tardor. E ath delà de Laciana, eth desvolopament sociau deth leonés a molti parallelismes damb er occitan en França.

2.- En Portugal, que tostemp s’auie presentat coma un estat monolingüe, ath torn de Miranda de Douro i a un territòri a on se parle ua varianta der asturleonés, nomentada mirandés. Son apruprètz 10 000 parlants. Ei un territòri redusit damb pòqui parlants, en un estat diferent… Èm, d’un punt de vista sociolinguistic, en un territori de margen, en un enclau en un aute estat, en ua auta Val d’Aran. Era lengua non i é oficiau, mès des deth 29 de gèr de 2009 era Assamblea dera Republica de Portugal a “reconeishut oficiaument es drets lingüistics dera comunitat mirandesa” e “reconeish eth dret a cultivar e a promòir era lengua mirandesa”. En cap de cas era Assamblea dera Republica reconeish qu’eth mirandés ei ua varianta asturleonesa. Considère qu’ei ua lengua diferenta. Açò madeish aurie podut passar ena Val d’Aran en tot trincar era interrelacion damb era lengua occitana, mès en Aran se reafirme de mès en mès eth caractèr occitan dera sua lengua e era sua interrelacion damb er estandard. Era convencion ortografica dera lengua mirandesa, per decision governamentau, ei òbra der Ajuntament de Miranda e dera Universitat de Lisbona, qu’exercissen d’autoritat. Coma s’en Aran era autoritat lingüistica siguesse exercida per Ajuntament de Vielha e era Universitat de Barcelona. Seríem en ua situacion fòrça diferenta dera qu’èm ara. Era convencion ortografica deth mirandés ditz qu’“era norma ortografica dera Acadèmia de la Llingua Asturiana non ei adequada entath mirandés maugrat èster eth madeish continuum lingüistic e que calie un còdi que reflectisse era unitat intèrna e era identifiaccion collectiva dera poblacion a que va destinada”. Ei era justificacion aisida entà arténher era fractura, que tanben s’a insinuat, en repetides ocasions ena Val d’Aran, mès a on non a reussit. Encara ara en Aran aguesta vision reduccionista ei fòrça viua, mès en tot cas es leis dèishen clara era imbricacion occitana der aranés.

3.- En Extremadura, er “estremeñu”, ei tanben considerat ua varianta dera lengua asturleonesa e encara deu auer, segontes es valoracions mès positives, ath torn de 200 000 parlants. Era lengua, “estremeñu”, se considère amparada per article der estatut d’autonomia d’Extremadura, “los poderes públicos,… fomentaran los valores de los extremeños y el afianzamiento de su identidad” e que “La Comunidad Autónoma de Extremadura tiene competéncia exclusiva … [en] la protección de las modalidades lingüísticas pròpias”. Comparatz damb es prumères proteccions des aranés en estatut catalan (1979), “la parla aranesa serà objecte d’especial respecte i protecció” . Era notabla diferéncia ei qu’er estatut d’Extremadura, que hè aguestes manifestacions, ei de 2011 mentre qu’eth estatut catalan ère de 30 ans abans. Er Estatut de Catalonha (2006) hè oficiau er occitan en Catalonha e li da ua ampla proteccion. Ei diferent! Donques ben, era promocion maximala der “estremeñu” l’ac da ua associacion “Órgano de seguimiento y coordinacion del extremeño y su cultura” (OSCEC) que sustot se dedique a investigar e estudiar eth patrimoni orau “estremeñu” entà recuperar-lo e restituir-lo en aqueri lòcs enes qu’istoricament s’a parlat. Ena Val d’Aran era proteccion dera lengua ei des deth Govèrn e non pas des d’ua associacion, tot e qu’ena rèsta d’Occitania, eth modèl de promocion associatiu ei eth mès difós.

Leçon tresau: Es modèls espanhòls aplicats ar asturleonés, ath delà d’Astúries, non mos pòden ensenhar arren, entà desvolopar eth modèl aranés; non mos servissen. En Leon era lengua ei abandonada (en Laciana non a cap de proteccion) e en Extremadura era promocion e proteccion dera lengua pròpia ei nulla. En Portugal era proteccion dera minoritat lingüistica, eth mirandés, seguís processi secessionistes e sense proteccion. Eth modèl aranés d’identificacion damb eth tronc comun, de difusion e promocion sociau dera lengua, de reconeishement d’institucions pròpies e de creacion d’ua autoritat linguistica academica e independenta ei fòrça mès auançat qu’es modèls qu’empleguen es estats espanhòl e portugués, entàs sues lengües non estataus, e mès semblant ath modèl des lengues mès potentes deth nòste entorn. Ei un modèl de consolidacion e de futur.

(de l Jornalet, 09-02-2013)