Feeds:
Antradas
Comentairos

Posts Tagged ‘Adesiara’

ANTÓN GARCÍA

Las cosas que me gustan
Xuan Bello
Traducción de José Luis Piquero
Zaragoza, Xordica, 2015

Dalguna vez lo tien contao’l propiu Xuan Bello: la recomendación candial y insistente d’Eugénio de Andrade, el poeta portugués, pa que’l creador mozu s’ocupara más de buscar una voz que de dir tres d’un versu feliz. La voz ye lo primero que destaca na obra creativa de Xuan Bello. Acaben de salir dos traducciones del so últimu llibru publicáu n’asturianu, en 2009, Unas poucas cousas guapas. Jordi Raventós traduz al catalán y Adesiara publica Unes quantes coses boniques, mientres que ye José Luis Piquero quien traduz Las cosas que me gustan pa Xordica. Avezáu a lleer a esti autor n’asturianu o n’español de la so propia mano, la publicación agora en castellanu d’esti llibru, nesta traducción brillante y precisa de Piquero, permíteme facer una llectura distinta de lo que propón l’autor. Xuan Bello escribe como naide la llingua asturiana, y ye bien difícil dexar d’atender a les propies palabres, les que remana pa construir unos versos o una prosa nos que se pue alcontrar la esencia de los nuesos clásicos, l’espíritu de los meyores narradores orales y un raigón estéticu que podemos definir como del noroeste peninsular: Portugal, Galicia y Asturies, pero tamién el restu del vieyu reinu lleonés. Como maestru nel usu de la llingua asturiana, la so llectura avanza munches veces condicionada a descubrir los mecanismos del llinguaxe, les ayalgues espresives, les propuestes léxiques novedoses y suculentes, tan aprovechables.

(more…)

Read Full Post »

JORDI LLAVINA

Sento una profunda admiració per l’escriptor asturià Xuan Bello, una mena de Sebald o de Magris peninsular, dotat d’un món poètic i narratiu que resulta, ras i curt, fascinador. Vaig descobrir-lo ara fa quinze anys amb l’obra Història universal de Paniceiros. Des de llavors, no m’he perdut cap dels seus llibres, que miro de llegir en l’original asturià. Endemés, gràcies a Bello vaig començar a tenir un coneixement de primera mà de la llengua asturiana i d’una literatura, la seva –i ja una mica meva i tot–, que té una gran vitalitat i que dóna, any rere any, noms de relleu.

Xuan Bello és un home de constitució més aviat prima i d’estatura mitjana, no gaire menjador, una mica presumit en el vestir, però a la vegada un punt nonchalant en la seva manera de presentar-se al món. Sempre s’estimarà més entaular-se i fer un got de vi en una de les agradables terrasses del Fontán d’Uviéu o en qualsevol dels chigres de la ciutat de Xixón que no pas prendre, a peu dret, unes quantes tirades de sidra en qualsevol taulell, i això, jo que tinc la sort de ser penedesenc però que no arribo a fruir del privilegi de ser asturià, ho entenc perfectament. Posem que un se’l troba en un bar de Cadavéu, a tocar del port, o al mercat d’Avilés, i que no sap que, davant, hi ha un gran escriptor: en aquest cas, Bello no es destacaria gaire, als ulls de l’eventual observador, de qualsevol home del lloc d’una edat mitjana. No mostra la pell esblanqueïda i mústiga dels pixatinters, i no està gens ni mica carregat de falòrnies, com tants escriptors i poetes d’aquí i d’arreu. Equipat, això sí, d’una mirada somniosa, que de seguida guspireja quan estàs amb ell i hi xerres de qualsevol dels temes, molts, que li interessen, i això a mi em fa l’efecte que, definitivament, ja té més a veure amb la seva afició antiga a la literatura i a la cartografia (perquè, de ben petit, abans que pels llibres, va quedar seduït pels mapes: “Vaig voler ser cartògraf abans que escriptor. No vaig voler ser aventurer, sinó notari d’aventures”). Aquest home és un gran conversador, i s’ha fet savi a còpia de llibres i viatges.

(more…)

Read Full Post »

El escritor asturiano Xuan Bello, que hoy ha presentado en Barcelona la versión catalana de su libro “La nieve y otros complementos circunstanciales”, opina que en Asturias se está “dejando morir conscientemente una lengua”.

Considerado la voz más importante de las letras asturianas, Bello reconoce que la situación de su región “es muy difícil de explicar en Cataluña”, donde el catalán es lengua oficial, porque “allí la desprotección jurídica es notable”.

(more…)

Read Full Post »

La editorial Adesiara ha publicado por primera vez en catalán la novela del asturiano Xuan Bello Historia universal de Paniceiros , según un comunicado hecho público ayer. Nacido en Paniceiros en 1965, Bello consiguió en el año 2003 la fama literaria con esta novela, que ganó el premio Ramón Gómez de la Serna y se convirtió en uno de los libros más destacados de ese año.

(de La Voz de Asturias, 17-08-2008)

Read Full Post »