Feeds:
Antradas
Comentairos

Posts Tagged ‘Berta Piñán’

PABLO R. GUARDADO

Berta Piñán y Luis García Montero roblaron esti llunes na Llaboral un conveniu de collaboración ente la Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu, y l’Instituto Cervantes. Un alcuerdu que “ye una ocasión irrepetible pa que la riqueza de la cultura y la llingua asturianes viaxe pel mundu y dean a conocer y a reconocer el talentu y la brillantez de los nuestros y nuestres creadores”, apuntó la de Cañu.

“Esti alcuerdu representa p’Asturies una oportunidá esceicional de que la cultura y la llingua de la nuestra tierra puedan ser conocíes y reconocíes en tol mundu al traviés del embaxador, esi embaxador inmeyorable que ye l’Instituto Cervantes”, principió la so intervención Piñán sobre esti conveniu “relevante y con trescendencia, porque permitirá que la nuesa cultura y la nuesa llingua cuenten con una plataforma de difusión nacional y internacional inigualable como ye la rede de centros del Instituto Cervantes nel mundu”. Creada nel 1991 pol Gobiernu del Estáu y dependiente del Ministeriu d’Asuntos Esteriores, Xunión Europea y Cooperación, en total cuenta con 90 centros en 47 países.

(more…)

Read Full Post »

Nicolás Bardio (Uviéu, 1987) ye escritor y narrador asturianu. Autor de les noveles Sol Reló (Trabe, 2008), Onde ensamen les abeyes (Suburbia, 2011), La Colomina 36 (Trabe, 2020) cola que ganó’l Premiu Asturias Joven de Narrativa, y Del llau del nigromante (Radagast, 2021).

Ye tamién el promotor Depués d’Ochobre, el xuegu de rol n’asturianu, ucronía ambientada na República Obrera y Campesina d’Asturies llueu de que triunfare la Revolución d’Ochobre de 1934 y Asturies pasare a formar parte de la Unión Soviética.

Dende l’añu 2018 dirixe Ediciones Radagast, onde edita obres lliteraries de fantasía y ciencia ficción. Con él falamos de la trayectoria d’esta editorial que va garrando puxu nel panorama lliterariu asturianu.

¿En qué momentu surde la idea de fundar una editorial especializada en fantasía y ciencia ficción n’Asturies y principalmente n’asturianu?

Pos la verdá ye que dalgo que surde a últimos de 2019 col éxitu que tuvimos con Depués d’Ochobre. Eso fixo posible disponer de perres coles que poder montar la editorial, apostar polos primeros llibros que sacamos y facer frente a tolos trámites necesarios, que nun son pocos.

(more…)

Read Full Post »

PABLO R. GUARDADO

Nos primeros meses del 2023 va activase “una web específica del patrimoniu culturar inmaterial asturianu que va poner atención especial al llabor y los fondos de los archivos de tradición oral esistentes”, anunció la conseyera Berta Piñán. Un conteníu que va formar parte d’un gran portal dedicá a la cultura d’Asturies previstu pa esi mesmu añu.

Ésti ye ún de “los oxetivos de la mio conseyería”, contar “con un portal web dedicáu a la cultura y al patrimoniu cultural d’Asturies que de manera integral muestre la riqueza de la nuestra creación artística, la programación de les nuestros equipamientos culturales y la bayura patrimonial qu’atesoramos, too esto dende una perspeutiva integrada, áxil y visualmente mui atractiva”. Asina respondió la responsable de Cultura, Política Llingüística y Turismu en Comisión a la entruga del diputáu Luis Armando Fernández Bartolomé “en qué consiste, cuáles son los sos oxetivos y qué plazos manexa la so conseyería pa desenvolver el portal web dedicáu a la Cultura y al Patrimoniu Cultural Asturianu”.

(more…)

Read Full Post »

PABLO R. GUARDADO 

17 años depués de l’aprobación de los primeros decretos qu’oficializaben la toponimia tradicional de conceyos asturianos, Correos va entamar a respetar el so usu. La empresa pública anunció que yá entamó col procesu d’actualización de les sos bases de datos, qu’espera tener completáu nel primer trimestre del 2023.

“Correos comenzará a utilizar nos sos sistemes la toponimia asturiana: les cartas, paquetes y notificaciones que s’unvíen dende les oficines postales van incluyir nes direiciones la nomenclatura tradicional”, comunicó esta mañana Leire Díez Castro, direutora de Rellaciones Institucionales, depués d’aconceyar con Berta Piñán, conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, y Antón García, direutor xeneral de Política Llingüística, que se desplazaron hasta Madrid pa tratar esti asuntu. Pa ello, según esplicó, ye necesario que l’Instituto Nacional de Estadística (INE) faiga les modificaciones necesarias nel so Nomenclátor pa que los sistemes de Correos puedan actualizase colos nomes de llugar correutos en sustitución de los yá derogaos, n’usu entovía por parte d’alministraciones estatales.

(more…)

Read Full Post »

El sábadu 20 d’agostu va celebrase oficialmente na LXV Feria Internacional de Muestres d’Asturies (FIDMA) el Día de la Llingua Asturiana. La Cámara de Comerciu de Xixón vio con bonos güeyos el pidimientu d’Iniciativa pol Asturianu de dedicar una xornada al nuesu idioma, con una visita institucional y actividaes en tol recintu ferial.

La más importante de les feries celebraes n’Asturies, como amuesen los sos más de 700.000 visitantes nes sos dos selmanes de llargor y la presencia de 2.000 empreses de dientro y fuera del país, va dedicar ún de los sos díes a la llingua asturiana. La organización del eventu incorpora asina una xornada col nuesu idioma como protagonista que se suma a los yá tradicionales del Deporte, de les Persones Mayores, del Tresporte, de los Donantes de Sangre o del Banco Sabadell.

(more…)

Read Full Post »

PABLO R. GUARDADO

Hai 25 años nacía l’espíritu de Bimenes. El Conceyu yerbatu declaraba la oficialidá del asturianu, torgada a lo poco nos tribunales, que nel 2016 volvía a proclamar yá con Aitor García Corte (Xixón, 1980) al frente del Consistoriu, alcalde que prepara con ciñu la Fiesta de la Oficialidá del sábadu na que la conseyera va lleer el pregón.

5 de xunetu del 1997. ¿Qué recuerdu-y trai esa fecha?

Enantes nun había redes sociales nin tan siquiera móviles. Por aquella yo tenía 17 años y entéreme de la declaración d’oficialidá por un bandu del conceyu. Un bandu que punxeron nel horru de mios güelos. Alcuérdome perfeutamente.

(more…)

Read Full Post »

La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu del Gobiernu asturianu, Berta Piñán, presidió esti xueves la xunta constitutiva de la Rede de Normalización Llingüística del Principáu, a la qu’asistieron representantes de 21 conceyos que tienen Serviciu de Normalización Llingüística, y de la Universidá d’Uviéu, que tamién lu tien.

L’oxetivu del organismu ye reforciar la coordinación ente l’Alministración autonómica y los conceyos pa promover l’usu del asturianu y del gallego-asturianu nel so territoriu.

(more…)

Read Full Post »

PABLO R. GUARDADO

Los borradores de los currículos d’Infantil, Primaria, Secundaria y Bachilleratu adaptaos a la LOMLOE que presentó la Conseyería d’Educación “lleven a un paralís de tolo que ye la normalización llingüística”, afirma Xosé Lluis Colodrón, responsable de la Secretaría de Llingua Asturiana de SUATEA. Asegura que la situación “ye especialmente sangrina n’Infantil”, onde l’idioma nun tien presencia.

Na etapa de 0 a 6 años l’asturianu y el gallego-asturiano ta ausente “por cuestiones económiques y polítiques”, espresa. “Nun se tien en cuenta nin la Llei d’Usu nin l’Estatutu d’Autonomía”, rescampla, normes que, apunta, nun apaecen nel preámbulu –nel casu de l’autonómica nun cita l’artículu 4–, lo que Colodrón considera enforma “grave” nun momentu clave de la formación del alumnu.

(more…)

Read Full Post »

Xosé Antón González Riaño (Siero 1956) ye pedagogu y catedráticu de la Universidá d’Uviéu, onde se doctoró en 1993 con una tesis doctoral sobre les interferencies llingüístiques ente l’asturianu y el castellanu, cola qu’algamó’l Premiu Estraordinariu de Doctoráu. Ye, amás, presidente de l’Academia de la Llingua Asturiana dende 2017 y miembru de la institución dende 1987. Nesta entrevista facemos balance nel día de les Lletres, del procesu fracasáu de negociación de la oficialidá y de les perspeutives qu’hai pa la próxima llexislatura.

El procesu de reforma del estatutu pa incluyir la oficialidá nun pudo ser nesta llexislatura, ¿qué valoración fai?

El procesu de reforma del estatutu que diba llevar a la oficialidá del estatutu foi un procesu que representó una deceición mui fonda pa les persones que llevábemos décades pidiendo que se cumpla n’Asturies l’Artículu 3 de la Constitución. Foi una oportunidá histórica perdida pola falta d’esperiencia. Pero la reivindicación va siguir hasta que se llogre y la deceición nun mos puede llevar a una frustración q xenere falta de puxu. Toi seguru que va haber más ocasiones y que la próxima puede ser inmediatamente nesta próxima llexislatura. 

(more…)

Read Full Post »

El presidente de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), Xosé Antón González Riaño, reclamó esti vienres mantener la “unidá” a favor de la oficialidá del asturiano y del gallego-asturianu. Amás, insistió na necesidá de buscar la “tresversalidá” y consideró “estratéxicu” el diálogu col centro-derecha.

Así lo indicó Riaño na Xunta Estraordinaria de la institución pol Día de les Lletres Asturianes nel Teatru Filarmónica, onde dixo qu’Asturies precisa d’un “activismu intelixente” a favor de la oficialidá, como’l qu’al so xuiciu representa l’académicu nuevu Inaciu Galán, porque “n’Asturies nun existe lo que tienen otres comunidaes”, en referencia a esti marcu llegal pa les llingües propies.

(more…)

Read Full Post »

Older Posts »