Feeds:
Antradas
Comentairos

Posts Tagged ‘Jovellanos’

PABLO R. GUARDADO

María Jesús Prieto (Xixón, 1963) y Xulia Alonso (Xixón, 1975) son profesores d’asturianu nel Evaristo Valle. Los escolinos y escolines de quintu y sestu de Primaria d’esti colexu, a los que dan clase, tán acabantes de ganar el ‘Ruempi la Mollera’.

¿En qué consiste’l Concursu ‘¡Ruempi la mollera!’?
‘Ruempi la Mollera’ ye un xuegu-concursu d’entrugues y rempuestes organizáu pola Oficina Municipal de la Llingua del Ayuntamientu de Xixón, destináu a los escolinos y escolines del Tercer Ciclu de Primaria que tien l’oxetivu d’usar la llingua asturiana pa deprender coses de Xixón, del barriu, de persones relacionaes cola ciudá, curiosidaes… El concursu preséntase como una manera d’averar la llingua asturiana al alumnáu de Xixón al traviés de la cultura, los personaxes y la historia del conceyu.

Nes primeres convocatorias yeren ocho entrugues les que teníamos que responder a lo llargo’l cursu, pero la esperiencia foi demostrando que yeren munches y agora llevamos dos años nos que’l númberu redúxose a cuatro. Al entamu del xuegu, llega a les escueles participantes un panel onde van apegándose unes tarxetes coles entrugues y, poco a poco, otres tarxetes coles puntuaciones que vamos algamando tolos centros que participamos. Les entrugues mándenles cada dos meses, más o menos. Na nuesa escuela decidimos que repartiríamos les entrugues alternativamente ente los dos cursos del ciclu. Cuando damos cola solución, entama un trabayu d’investigación, de búsqueda d’información, pa depués repartirse n’equipos tres decidir y distribuyir los distintos apartaos que va tener el trabayu que vamos facer. Casi siempre, xunto a un trabayu escritu a mano –que nun debe ser mayor de 25 páxines, según les bases del xuegu– y nel que s’ argumenta y xustifica la rempuesta, presentamos una aportación plástica –maqueta, figures, dibuxos, xuegos…– como complementu. Cada rempuesta valórase de 0 a 3 puntos y tiense en cuenta, amás de dar cola rempuesta correuta, l’asturianu usáu, los dibuxos y que se vea que ta fecho a comuña, principalmente.

(more…)

Read Full Post »

JORDI PALMER

Dins del mapa lingüístic de la península Ibèrica, l’espai ocupat pel tronc lingüístic asturlleonès és el més desconegut de tots. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l’Edat Mitjana a l’antic regne de Lleó, perviu en diferents territoris amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara a les tres províncies lleoneses de la comunitat autònoma de Castella-Lleó, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca, on es coneix com a lleonès o llingua llïonesa, a la zona de Miranda do Douro a Portugal, on és oficial amb el nom de mirandès, en petits enclavaments d’Extremadura (estremeñu) i Cantàbria (cantabru o montañés) i a Astúries, on es coneix amb el nom d’asturià o bable.

És en aquest últim territori on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s’estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturlleonès són asturians– com qualitatiu –és l’única variant amb producció literària i mitjans de comunicació.

(more…)

Read Full Post »