Feeds:
Antradas
Comentairos

Posts Tagged ‘Jusèp Loís Sans Socasau’

En darrèr article d’Es Autes Val d’Aran podérem analizar era situacion dera lengua asturleonesa en Astúries a on era Acadèmia de la Llingua Asturiana ei era autoritat entar asturleonés denominat “asturianu”, e, paradoxaument, tanben ei era autoritat entar “eonaviegu” o galhèc emplegat en Asturies.

Era posicion sociolingüistica der asturleonés enes auti territòris ei fòrça mès desprotegida e estonanta. Podem distingir tres situacions significatives: (more…)

Read Full Post »

JUSÈP LOÍS SANS SOCASAU

Er asturleonés, lengua romanica, ei estenut sus ua superficia d’apruprètz 25 000 km2, sus dus estats diferents, Espanha, sus tres comunautats autonòmes e Portugal, en un territòri de 600 km2s e 10 000 poblants (ua auta Val d’Aran). Era zòna de major proteccion ei era Comunautat Autonòma d’Astúries, e ath delà d’aciu tot ei un abandonament. En Astúries era Lei organica 7/1981, de 30 de deseme, d’Estatuto de Autonomía para Asturias en sòn article 4 ditz: “El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando, en todo caso, las variantes locales y voluntariedad en su aprendizaje”. Ei perfectament comparable damb er Estatut d’Autonomia de Catalonha que diguie qu’“era parla aranesa serà objècte d’ensenhament e d’especiau respècte e proteccion”. Era denominacion de “bable” auec reaccions sociaus de non acceptabilitat, talament coma n’auec ena Val d’Aran era denominacion de “parla aranesa”. Per açò era lei que desvoloparie era politica lingüistica “Ley 1/1998, de 23 de marzo, de uso y promoción del bable/asturiano”, emplegarie era dobla denominacion. Era prumèra observacion comparatòria ei qu’entar asturian se tardarie 17 ans en promoir era Lei, mentre qu’entar aranés era Lei de Normalizacion Lingüística de 1983 ja ne hec declaracions importantes e en 1990 damb era Lei de Regim especiau dera Val d’Aran, er occitan ère declarat oficiau ena Val d’Aran, en tot que se recuperaue eth Conselh Generau d’Aran. Son processi damb prioritats diferentes e subertot psicologies divèrses. E maugrat tardar tant de temps era Lei der asturian sonque declaraue er asturian coma lengua tradicionau, mertitòria de proteccion e d’ensenhament optatiu. Actuauaments 50% d’escolans d’Astúries receben ensenhament der asturian, encara que sigue pòc, e era lengua pèrd parlants a un ritme accelerat. En Astúries, zòna de major proteccion der asturleonés, son capables de parlar er asturian, ath torn de 30% dera poblacion. E totun, era volentat sociau e politica de proteccion deth sòn patrimoni lingüistic originèc en 1980, abans der Estatut d’Autonomia e sense qu’aguest ne hesse cap de referéncia, era creacion dera “Academia de la Llingua Asturiana”. Ei era institucion academica –maugrat que non a estatut juridic d’acadèmia– qu’a era autoritat sus era lengua asturiana. Ei competenta academicament e ei bon auer-la entre es modèls a estudiar entara constitucion dera Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, maugrat que i an dues caracteristiques que me’n cau destacar. Era prumèra ei qu’era “Academia de la Llingua Asturiana” non ei independenta deth govèrn. Es sòns estatuts, eth sòn contraròtle e eth sòn manteniment depen deth govèrn d’Astúries. Açò non ei çò que volem entar Institut d’Estudis Aranesi. (more…)

Read Full Post »