Xaime Martínez (Oviedo, 1993) és escriptor, músic i activista pel moviment social de reivindicació de la llengua asturiana. L’any 2018, el seu poemari Cuerpos perdidos en las morgues va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport del Govern de Espanya. Alguns periodistes van assistir bocabadats al fet que una distinció com aquesta li fos concedida a un escriptor que, com Martínez, havia decidit deixar d’escriure en castellà per fer-ho exclusivament en asturià. L’obra més recent d’en Xaime, La fuercia, és una sàtira sobre la buidor dels escriptors becats embolcallada en una cel·lofana de western modern. Està escrita, és clar, en llengua asturiana.
Estem bevent un vi negre, Cara Nord Trepat 2021, DO Conca de Barberà. Què et sembla, Xaime?
És un vi excel·lent. És afruitat, però amb un sabor eteri, com si gairebé no l’hagués tastat. És un vi diferent, amb una lleugeresa molt interessant. Em fa pensar en els vins que es fan al meu poble, al Bierzo lleonès, que també té, com les muntanyes de Prades, hiverns molt freds i estius molt curts. De fet, hi havia una dita popular que deia que hi havia onze mesos d’hivern i un d’infern.
Tierra alantre, la mesma fala 